23 de desembre de 2006

Cromet de festa, cromet de gesta: el 3d9 amb folre o els ulls esbatanats de la Veci

No sé quina hora era. Ja feia moltes hores que erem fora de casa. A la plaça: amb calor, amb nervis, amb inquietud, amb il.lusions, fent possible l’impossible. El primer castell, el 2d8 amb folre, ens havia fet patir a tots; sobretot a en Rai, que havia hagut de suportar la força i el pes de tots sobre el seu braç estirat i mal posat. Després, havien vingut el primer, i el segon 5d8 (perquè tots ho sabem, varen ser dos, no pas un). Mentrestant altres colles intentaven el que ja no podríen. La calor aixonava, les cames cansades, els ulls em couïen de tanta claror; llavors varem començar a muntar els formatgets; formatget Rovira, sempre al nostre lloc, les mateixes companyes, Montse, Montsita, Teresa......De seguida vaig veure’m envoltada de verds, tot al meu voltant era de color verd, i no paraven d’arribar; per un moment vaig dubtar si venien a provar el 3d10 a casa nostra....Tothom era al seu lloc, i el tronc anava amunt, amunt, amunt cap el cel. Jo sabia que no havia de mirar, però la confiança era absoluta, la confiança en el tronc, la confiança en la colla,..........allò.......estava clavat; els petits eren dalt, les gralles amb el seu crit esquerdat omplien la plaça, els crits de’n Xevi. De cop, per un instant, els vaig veure allà dalt: els ulls, els ulls, els ulls, aquells ulls, la dona dels ulls a la cara, i els crits de’n Xevi, sempre. Mai podré descriure la força, la intensitat de la mirada esbatanada d’aquells ulls rodons i grans, oberts, oberts al món davant la immensitat de la gesta. Eren els ulls esbatanats de la Veci!!!!!!.
Mair 7 d’octubre 2002. L’endemà del concurs.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici